El que no mires et mou.

Introducció

Hi ha coses que no es miren. No perquè no hi siguin, sinó perquè ningú les ha mirades mai: el que s’amaga per encaixar, el que no es deia a taula, el qui va quedar fora, la ràbia que es va haver de callar. I allò que no mires no s’atura. Et mou per dins sense que ho sàpigues.

Quiró no és un curs per sentir-te bé. És un curs per veure-hi clar.

Durant nou trobades, una cada mes, feim feina amb moviments sistèmics sobre allò que de veres ens condiciona i que de costum queda en l’ombra. No partim de teories ni de bons consells, sinó de l’experiència viva: posam en moviment el que ens habita i el deixam parlar. Hi ha moviments, rituals i la teoria justa.

El nom ve de Quiró, el centaure que tenia una ferida que no es guaria i que, precisament per això, va esdevenir el més gran dels guaridors. Aquesta és la idea que travessa tot el curs: la ferida no és només mal, és també un do. El que més mal ens ha fet és, sovint, el que més ens capacita per donar als altres el que els cal.

I hi ha una cosa més, que descobriràs pel camí. El que treballes dins tu no s’acaba en tu. El mateix nus que et ferma a la teva història ferma la teva família, i ferma el món sencer. El que mous dedins tu arriba més enfora del que et penses.

No et puc prometre que sigui còmode. Però et promet que serà cert.

Com farem feina

Cada trobada recorre el mateix tema a tres fondàries: dins tu, dins el teu sistema i dins el món. Començam per on tu ho vius, baixam a les arrels familiars, i acabam obrint la mirada al col·lectiu. No és teoria de les escales: és la mateixa ferida, mirada a tres distàncies.

Feim feina sobretot amb moviments sistèmics en grups petits, i també amb moviments col·lectius amb tot el grup. De vegades en silenci, de vegades amb les mans (fang, paper, una corda), de vegades nomes amb el cos. Cada mes deixam alguna cosa en un racó de la sala que va creixent durant tot l’any: el que cadascú allibera i té per donar. Al final, aquest racó és el mapa viu del que el grup ha mogut.