TROBADA SISTÈMICA FAMILIAR

Què és

Una sessió terapèutica privada de tres hores per a una família que vol trobar-se d’una manera diferent. Treballarem amb mirada sistèmica: el que va passar a les generacions anteriors deixa empremta en com ens trobam avui, i posar-ho a la vista canvia coses.

Apta per a persones que no han fet mai aquest tipus de feina. No cal entendre-ho tot per endavant.

Per a qui

Per a famílies o nuclis familiars (pares i fills adults, germans, parelles amb fills) que vulguin:

• Trobar-se amb una mirada nova.
• Posar paraules a coses que sovint queden implícites.
• Que cadascú pugui ocupar el seu lloc dins del sistema.
• Comprendre’s millor uns als altres a partir de la història de tots.

Què vos en dureu

• Una mirada nova sobre la vostra família, amb informació que no teníeu o que no havíeu sabut llegir.
• El vostre lloc, més clar. Saber on s’està dins del sistema dóna una pau que no és intel·lectual.
• Coses dites que feia temps que no es deien, i d’altres que no calia dir però que ara queden col·locades.
• Una experiència compartida que queda. La família té un abans i un després d’aquesta experiència.

Quan té sentit

Pot ser un bon moment quan…

• Hi ha hagut un fet familiar important (naixement, mort, separació, malaltia) i voleu mirar-vos amb perspectiva.
• Una persona de la família està fent un procés personal i vol compartir-lo amb la resta.
• Voleu fer un gest familiar abans d’un canvi (un casament, una mudança, els fills se’n van de casa).
• Hi ha distància o silencis i voleu obrir un espai diferent, sense obligar a res.

Com ho farem

1. Acollida i marc de la sessió.

2. Genograma i lectura compartida. Entre tots construïm l’arbre familiar de tres o quatre generacions: noms, dates, fets significatius (morts, separacions, migracions, fills perduts, persones excloses). Després en farem una lectura. No per analitzar, sinó per comprensió: si la mare va perdre el seu pare de petita, els fills poden entendre per què de vegades la seva mirada se’n va lluny (està mirant el seu pare), el marit pot entendre que el record d’aquell pare ocupa un lloc important. Aquesta comprensió, només mirar-la, ja mou coses, sense necessitat de canviar res.

3. El meu sistema. Cadascú tendrà la seva pròpia plantilla. En paral·lel, col·locareu els membres del vostre sistema tal com els veis i els sentiu avui. Cadascú pot afegir-hi també el que sigui important per a ell: una dificultat, un projecte, una etapa que travessa, una persona absent. Després faig una feina individual amb cadascú davant la seva plantilla, per a donar sentit al que hi ha col·locat, en connexió amb el genograma que hem fet abans. Si alguna cosa demana moure’s, es mou.

Acabam amb una mirada conjunta a les quatre plantilles: com dialoguen entre elles? Què apareix quan es miren juntes?

Hi ha coses que no calen ser explicades. Només dites davant de qui toca.

4. El que no s’ha dit. Un exercici escrit, privat. Cadascú escriu en un paper: Què m’ha faltat dir a cadascun dels altres? El que s’escriu no es llegeix en veu alta. A partir del que cadascú hagi escrit, jo proposaré unes frases curtes per dir-se directament als altres (el nucli del que hi ha, sense el detall íntim). Dir-les en aquest espai, amb la família present, té un valor que no té dir-les a casa.

5. Tancament. Espai per compartir el que cadascú s’ha trobat, demanar-se coses si cal, dir el que faci falta.

Veure el sistema sencer canvia com et veus tu mateix dins d’ell.

Preguntes freqüents

• Cal que vinguem tots? → Idealment sí, és el sentit de la trobada. Si algú no pot, en parlam abans i decidim si té sentit fer-la igual.
• Es pot fer amb fills menors? → Es recomana a partir de 14 anys. Per a famílies amb fills més petits, en parlam abans.
• Quina diferència té amb una constel·lació? → En una constel·lació es treballa amb representants externs. Aquí feim feina directament amb la família real, amb plantilles i materials, i cadascú es col·loca a si mateix.
• I si hi ha un conflicte obert entre nosaltres? → Convé conversa prèvia per veure si la sessió és el moment.